Observatori de valors Скачать все книги 10 Количество книг

Els autors han encarat el repte d'escriure sobre un tema tan aparentment eteri i subtil com els valors, però no en abstracte, sinó referits a un altre tema complex, que és tan material, omnipresent i vast com el territori i la seva expressió perceptible, el paisatge. El viatge entre els dos extrems, l'espiritual i el material, el cobreixen eficaçment i àgilment, però no pas amb celeritat, sinó amb intensitat, sense deixar res per verd, valgui la dita també per la connotació ecològica, que tanta importància té en el llibre –o, per ser més exactes, socioecològica, que és el terme que Ramon Folch adopta com a definidor de la seva principal ocupació professional, i que té l'avantatge, entre d'altres de més científics, de connectar netament amb el de la geògrafa Josepa Bru. El resultat de la seva col·laboració, des d'instàncies alhora diferents i properes, és un llibre en què es trenen de forma sòlida perspectives múltiples, en un exercici excepcional –per bo i per infreqüent– de transversalitat intel·lectual. El resultat, en compartir un mateix projecte, no es queda en una suma respectable però modesta, sinó que assoleix una multiplicació veritable i fecunda. Perquè no és només un llibre de tarannà naturalista, ni socioecològic, ni geogràfic, ni ètic, ni estètic, ni literari, ni econòmic, ni polític, sinó tots això alhora i de forma harmònica. Biografia dels autors: Ramon Folch (Barcelona, 1946). Doctor en Biologia i socioecòleg, expert en gestió territorial, urbanística i energètica des d'una perspectiva sostenibilista que ell mateix ha contribuït a definir. Presideix l'estudi professional ERF (Estudi Ramon Folch & Associats S.L.), fundat l'any 1994. Pertany al Capítol Espanyol del Club de Roma i és membre numerari d'Ecologia Vegetal de l'Institut d'Estudis Catalans. És autor de nombrosos articles, d'una quarantena de llibres (traduïts a distintes llengües) i de diverses exposicions i productes audiovisuals. Ha participat en projectes de recerca i de cooperació desenvolupats a Europa, Àfrica i Amèrica. Ha estat professor de la Universitat de Barcelona i de la Cátedra UNESCO/FLACAM de Desarrollo Sustentable (La Plata), cap dels serveis ambientals de la Generalitat de Catalunya i consultor ambiental de la UNESCO (París). Entre 2004 i 2008 presidí el Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya. Josepa Bru (Barcelona, 1954). Doctora en Geografia, excatedràtica de geografia humana de la Universitat de Girona (UdG). Com a primera directora de l'Institut de Recerca de Medi Ambient, dissenyà i dirigí el Pla Estratègic d'Ambientalizació de la UdG i el primer Doctorat de Medi Ambient d'aquesta universitat. Ha estat docent dels Graus de Geografia, Ciències Ambientals i Comunicació Cultural i del Graduat Superior de Paisatgisme de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Ha estat directora de l'Escola de Postgrau i Vicerectora de Política Acadèmica de la UdG. Ha estat consultora de l'OCDE i ha col·laborat en la realització de projectes arquitectònics en equips interdisciplinaris del quals han resultat diversos premis i publicacions. La seva línia de recerca principal, en la qual ha publicat diversos llibres i articles, desenvolupa una anàlisi sociocultural dels temes ambientals.

La crisi de transmissió de valors característica de les societats postmodernes ha comportat la irrupció d'una generació de ciutadans que desconeixen l'univers religiós dels seus avantpassats, els seus mites i els seus símbols, cosa que ha provocat l'eclipsi de valors que en el passat estaven arrelats en l'imaginari col•lectiu. Paral•lelament, la hiperactivitat de la societat d'avui ha comportat una impressió d'acceleració i de saturació mental i emocional. Això ha desvetllat una fam d'espiritualitat, la necessitat d'aturar-se i meditar els valors que mouen la pròpia existència, i ha fet créixer l'interès en móns religiosos, sapiencials i espirituals molt allunyats de la tradició occidental.En una societat on cadascú es fabrica la seva «biografia de bricolatge», el ciutadà s'apropa a les tradicions religioses fent-se seu allò que considera que li pot ser beneficiós per al seu desenvolupament vital. Francesc Torralba relata el naixement d'aquesta nova espiritualitat laica i es planteja si obrirà la porta a descobrir nous valors i a recuperar-ne d'antics.

Segons es desprèn de l'Enquesta Europea de Valors, la societat catalana del 2009 és més individualista, liberal, tolerant, plural i democràtica. És, també, més lliure i més exigent, i continua en ple procés d'autoafirmació identitària com a poble.Però, per damunt de tot, és una societat personalitzada i en procés creixent de personalització. Una societat d'individus que van a la reconquesta de tots els espais de la vida quotidiana, per adaptar-los a les seves pròpies preferències i apropiar-se'ls, tot respectant que els altres facin el mateix de diferent manera, potser perquè intueixen que la garantia de la llibertat dels altres és la pròpia garantia de llibertat.Una societat que es reinventa individualment i col·lectivament, amb un punt de desencís en veure que en determinats àmbits les seves elevades expectatives disten força de la realitat. Una societat viva i dinàmica, que ha fet del concepte de «biografia de bricolatge» o «biografia faci-s'ho vostè mateix» d'Ulrich Beck una praxi generalitzada. Però també és una societat no exempta de problemes, com el creixement de grups que han malentès aquest individualisme des de l'egocentrisme hedonista, el presentisme i la irresponsabilitat

En poc més d'un decenni, internet ha esdevingut un dels eixos centrals de la nostra vida laboral, social i fins i tot familiar. Llocs com Google, Viquipèdia, Facebook, Tuenti o Twitter i aparells com els telèfons intel•ligents o les tauletes tàctils no només han revolucionat la manera que tenim d'informar-nos i de comunicar-nos amb els altres, sinó que ens han fet plantejar nous dilemes ètics, al voltant de qüestions candents com la privacitat, la propietat intel•lectual, la protecció de menors… Com afecta la xarxa als nostres valors? En l'entorn virtual són vàlids els mateixos valors que seguim en el món real? Se n'estan creant de nous? N'hi ha que es troben en perill d'extinció? Josep Lluís Micó, periodista especialitzat en noves tecnologies, es planteja aquestes qüestions i ens obre el camí a la ciberètica del futur. Josep Lluís Micó, La Font de la Figuera, (València), 1974. És professor titular de la Universitat Ramon Llull, on dirigeix el Màster en Periodisme Avançat-Reporterisme Blanquerna-Grupo Godó. Ha treballat per a una desena de mitjans i actualment elabora anàlisis sobre comunicació i tecnologia a La Vanguardia i Diari de Girona, entre altres mitjans.

La crisi econòmica, política i social que estem vivim ha posat en evidència la necessitat de lideratges que ens ajudin a sortir-ne. A partir de la situació actual, Josep M. Lozano i Àngel Castiñeira ens exposen de manera intel•ligent i amena les múltiples cares del lideratge.En aquesta obra es repassen tots els elements del lideratge i s'aprofundeix en la vinculació del bon lideratge amb la qualitat humana i els valors, així com en la manera d'afrontar la formació dels líders. El poliedre del lideratge és un llibre que complementa el rigor acadèmic amb una dimensió pràctica i divulgativa. Es tracta d'una eina per a la reflexió de tots els qui s'interessen per la manera d'exercir i desenvolupar el lideratge, i que creguin en la importància d'un bon lideratge empresarial, polític o social, alhora eficaç i ètic.

Els alumnes catalans obtenen uns resultats que es troben molt per de sota del que el país pot legítimament aspirar. Però, si avaluessin el nostre sistema educatiu per les seves pretensions morals, probablement ocuparia la primera posició del món. Les nostres escoles s'avaluen més d'acord amb la noblesa dels seus propòsits que amb la realitat dels seus resultats. Això posa de manifest una gran confusió moral que no és, en absolut, aliena als resultats. Una de les manifestacions d'aquesta confusió és l'oblit de la dimensió política i republicana de l'escola. Avui la nostra escola es mostra més preocupada per preservar la salut anímica del «jo» dels alumne que per formar ciutadans competents i sembla considerar més noble fomentar l'espontaneïtat (suposadament) innocent que l'emulació de la virtut. Cal, doncs, recuperar la dimensió política de la pedagogia, sense la qual l'escola es desvirtua a ella mateixa. No deixa de ser sorprenent que a Catalunya, és a dir, al si d'una societat que vol entendre's a ella mateixa com una nació, el valor de la transmissió sigui contínuament qüestionat. Gregorio Luri Medrano Azagra (Navarra), 1955 Mestre resident al Masnou, ha estat Premi Fi de Carrera de Ciències de l'Educació i Premi Extraordinari de Doctorat en Filosofia. Ha treballat a tots els nivells de l'ensenyament, de l'escola primària a la universitat. Consultor pedagògic i col•laborador del diari Ara, és autor de diversos assajos filosòfics i pedagògics.

Aquest llibre és una reflexió que obre les portes a una nova ètica del consum. Laura Albareda estudia les noves formes de consum que van més enllà de la classe i l'estatus social, i que, com el consumisme, `penetren en les relacions personals, la família, la política, la religió o la cultura. L'autora analitza els valors de la societat d'hiperconsum, que genera noves identitats per a molta gent, mentre que les identitats nacionals, religioses i de classe semblen en declivi. Observa que en els darrers anys Catalunya ha basat una part del creixement econòmic en el model d'hiperconsum, que fa trontollar valors com l'esforç o l'estalvi. Davant d'això, proposa el consum responsable -com una opció col·lectiva que intenta trencar l'individualisme de la societat d'hiperconsum-, el desenvolupament sostenible i la justícia social.

En la societat actual, ningú no queda exempt del risc d'exclusió i tothom pot acabar sense sostre. Pot semblar un advertiment, però és una de les moltes conclusions científiques de l'autora d'aquest llibre. Pobresa, inclusió, exclusió, integració, marginació… Són mots per dir la mateixa cosa amb diferents significants. En el fons, però, persones que pateixen i persones que miren com pateixen altres persones. Infants, dones, avis, joves, immigrants, vídues, desnonats, aturats, solitaris… una llista cada vegada més gran en una societat cada vegada més benestant. La paradoxa pot ser la mirada, perquè mirar-se un mateix hauria de ser, també, mirar els altres. I més enllà de la ciència, la condició humana és sovint generosa, sovint miserable.

Un dels signes dels nostres temps postmoderns és l'esportivització mundial. El fet esportiu en tota la seva complexitat i ambigüitat es presenta com un tret característic de la civilització actual. Tal vegada, l'esport és una de les millors metàfores de la vida humana, una forma de manifestar quelcom molt propi de la nostra condició. Prendre consciència de tot això obliga a preguntar-nos per les diverses maneres de relacionar-nos amb l'esport.I, sobretot, a escatir-ne el potencial humanístic. Fruit d'haver convertit l'esport en un problema teòric i vital i, doncs, en un assumpte susceptible de ser valorat moralment, Més enllà de l'espectacle mediàtic constitueix una reflexió crítica, però constructiva, de la realitat esportiva en general i catalana en particular. Amb aquest estudi, Guillem Turró i Conrad Vilanou ens conviden a una lectura completa –que va des de la descripció fenomenològica fins a la vindicació de la capacitat ètica i formativa– de l'esport, un fenomen de caràcter transversal i polièdric que ens pot acompanyar en aquest camí d'aprenentatge que és la vida humana.Un primer bloc va des de l'anàlisi de l'evolució historicosocial de l'esport català a l'elaboració d'una radiografia de la situació socioesportiva actual en tres grans subsistemes: l'escolar, el recreatiu i el federat, és a dir, el d'elit i l'espectacular. El segon bloc considerant l'esport també com una manera de canalitzar disfuncions i patologies pròpies del nostre entrellat social (com ara la violència o contravalors com el narcisisme, l'alienació o la discriminació sexista i homòfoba), es detecten i es caracteritzen aquelles actituds i conductes.

Quins són els valors i les actituds que caracteritzen avui la política a Catalunya? Quins valors caldria impulsar, redescobrir i posar en pràctica per tal que la política assoleixi la grandesa que li correspon? En temps de desafecció de la ciutadania envers la política i en un segle de profundes transformacions de tota mena, l'autor repassa les grandeses i les misèries de la política des d'Aristòtil i Maquiavel fins a Obama, passant pels representants del poble català. Sòlidament documentada, aquesta obra proposa una anàlisi i una reflexió sobre uns valors que no només són dels polítics, sinó de tota una societat que sovint desconfia dels seus dirigents. Valent i polèmic, aquest estudi ajuda a millorar la qualitat democràtica, a aprofundir en les llibertats i a entendre per què tots els dictadors del món han detestat la política.